FIN.

Buaaaa!
Sóc a l'aeroport d'Ezeiza esperant per embarcar... fi de l'aventura.
Se m'ha fet mooolt curt, em quedaria una bona temporada més, però com diu ma mare: "no importa que et deixis un tros de cor per aquelles latituds, ja hi tornaràs"...
I tant que me'l deixo el tros de cor! I tant que tornaré!
Me'n porto un munt d'experiències, he après moltes coses i tot ha estat molt més fàcil del que m'imaginava.
També tinc molt per agraïr... a tota la gent que he anat coneixent i que m'ha ajudat al llarg del camí, a la sort que m'ha acompanyat en tot moment, i a tots els que m'heu acompanyat des de casa! Fa una il.lusió enorme veure que els que t'estimes estan pendents de tu quan estàs lluny, GRÀCIES!!
I com que sé que això del blog es un vici... tranquis, que aviat arriba un altra entrega... no, Arantxa? Marxem a Portugal!!
Però abans ens veiem per Barna, potxons a tothom!!

Glaciar Perito Moreno

El grande.
Realment la primera visió d'aquest gegant impressiona. El gel continua fins on no arriba la vista, 30 km de llarg. I és completament blau!

Les barques t'hi acosten una mica més... és immens. La reserva d'aigua més gran de la Terra i diuen que l'ha comprat un ricatxon... digue-li tonto! Quan l'aigua valgui més que el petroli, aquest la tindrà tota. És el que passa a tot el país, la Patagonia sencera està venuda a capitals extrangers.

Els amiguetes que un va fent quan viatja sol... Alejandro, Tino i Fran, un d'autòcton i dos valencians monitors d'snow a Sierra Nevada! Si és que tots som iguals... Salut i sort nois!

Ushuaia t'atrapa!

Que t'atrapa de veritat, no podia marxar! Els passatges en colectivo esgotats i els d'avió, no diguem. Al final vaig conseguir-ne un fins Río Gallegos però en arribar a l'aeroport... "el vuelo no va a salir, al avión se rompió"!!! L'espera ha anat acompanyada d'un oportú "paro" de Telefònica, que vol dir que fan vaga i deixen a tothom incomunicat, ni internet ni res. Així és al país del piquete. No ha estat del tot malament, m'ha suposat una nit gratis en un hotel de 4 estrelles, més sopar i dinar de tenedor libre. Ara per fi, després de volar 24 hores més tard del previst i 4 hores més de colectivo, sóc a El Calafate. Yoli i Carles continuen a Ushuaia i jo aquí estic a preu d'alberg en una habitació amb bany i internet per a mi soleta... com una reina!
Si hi ha sort, demà veuré el gran, grandíssim, glaciar Perito Moreno. Diuen que és tot un espectacle. Jo estic ansiosa, com si l'experiència de demà hagués de suposar algun canvi... Serà la literatura que em comença a afectar... m'acompanyen llegendes índies, Mapuches, Yámana, Ona... I les paraules de tots vosaltres!

Tierra del Fuego

És aquesta la fi del món? Vam navegar fins al far de Les Eclaireurs i la Isla de los Lobos, vam caminar fins al final de la Ruta 3, a la Bahía Lapataia... la veritat, si realment aquí està la fi, serà que torna a començar...

Gel i conills, això és el que hi ha en aquest punt simbòlic.

Travessar la Patagonia...

Més de 30 hores en omnibus… per deixar baldat a qualsevol...
Però travessar la Patagonia és una experiència a viure. És immensa i és un autèntic desert.

La balena franca austral.

Les balenes passant per sota la barca, treient el cap a tocar de la coberta, saltant davant nostre i capbussant-se amb una suavitat espectacular per a uns animals tan inmensos… per plorar!

M'he enamorat d'aquests animals!

Península de Valdés

Creuem el país per arribar a Península de Valdés, terra àrida però rica en fauna. Renzo, el nostre guia particular, només té 15 anys però sap molt bé el que té aquí.

La major part del turisme es concentra a Puerto Madryn, Puerto Pirámide encara està per explotar. Hem tingut la sort de conèixe-ho abans de que ho facin malbé.

El Piltri.

El Piltriquitron, espectacular vista des de l’habitació mateix.

El Lago Puelo i els Tres Picos al fons. Per primer cop la sensació que el temps s’atura. Aquí ens relaxem i deixem de planificar etapes, també perdem la comunicació amb el món…

El Bolsón... en família.

Vam arribar a El Bolson de nit i en plena tormenta de neu, sense saber on dormiriem. Només baixar del colectivo ens va rescatar en Claudio. Vam estar amb ell, Valery, Alejandra i els nens Nicolás i Agustina.

Encara Bariloche... quin vent!!

El segon dia a Bari un piquet va tallar la carretera d'accés a cerro Catedral, encenent pneumàtics i tot, així que vam fer les guiris pel poble... res! Molt shopping, com diuen aquí, i molt vent! Els carrers empinats i gelats i l'aire que bufa, t'eviten haver de caminar... El llac és preciós, sempre embravit, la llàstima és que hi va a parar tota la porqueria.

Primer encontre amb Carles, només vam estar amb ell una estona perquè ell venia a esquiar i nosaltres ja estavem a punt de marxa... cap a la terra dels follets!!

Bariloche... com a casa!

Si busqueu al fons de la foto, veureu un llac preciós: el Nahuel Huapi o Isla del Tigre, veure-ho des del telecadira és si més no xocant.

5 de juliol... quin paquetoooooón!

Baires, ciutat de barreges.

L'esport nacional diuen que és el futbol... mentida! són les manis! N'hi ha per tot arreu.

Caminito, un exemple de com es barregen el capitalisme embogit i la pobresa total, et recomanen que no t'apartis de la cruïlla turística, res de rodar pels voltants...

Puerto Madero, passejades amb Yoli i un fart de disfrutar!

La rebuda de Buenos Aires

Primer dia... o més aviat primera nit... retrobament amb el Matti i ja festa... yupi!

Els diumenges fan el mercat de la Plaza Dorrego, antiguitats, músics, tango... i gent maca que t'expliquen i t'aconsellen.

No comment... pero valia la pena posar-la, no?

Dilluns al matí, ja està aquí Yoli, farem un bon tros juntes!

Misión cumplida.

Sense fotos de moment, només per informar a la family & friends de que JA ESTIC AQUIIIII!
Per una vegada no he hagut de córrer i he tingut temps de fer totes les cues del món a l'aeroport, ara bé: això de creuar el xarco que em semblava tan emocionant... QUIN PAL! Besitos a tothom!!